Col·leció entomològica

Breu resum de la filosofia del projecte

Durant tres anys vaig assistir a classes de dansa oriental, popularment coneguda com dansa del ventre, i em vaig adonar de l’atractiu que aquesta modalitat de dansa té per a les dones.

La més important de les causes a les quals jo vaig atribuir aquesta “febre” i el fervor que suscita és que aquesta dansa permet postular l’alternativa d’un model de dona més real, acceptant l’excés de carn com un valor positiu, voluptuositat versus lletgesa, lluny del model tirànic i únic de cos prim i anorèxic que tants problemes d’autoestima i fins i tot de malaltia genera.

L’altre causa hem d’anar a buscar-la en la fascinació que occident sent per l’orient des de ja fa tres segles. La mateixa fascinació que orient sent per l’occident malgrat els malaurats esdeveniments de les últimes dues dècades.

La dansa oriental actual és el resultat mestís i sincrètic d'antigues danses femenines de fertilitat; que incloïen l’aprenentatge a través dels seus moviments tant de l’acte sexual com del control de les contraccions i el reposicionament del nen en el moment del part (potser per això tant el cristianisme com l’islam van intentar eradicar aquelles danses connectades amb el culte a la deessa), i que es poden trobar al Pròxim orient o a les illes de l’Indic; amb les danses de les ghwazee (terme usat per denominar a les ballarines professionals en els pobles d’Egipte. Originàriament les dansarines eren gitanes) documentades pels viatgers dels segles XVIII i XIX; el tradicional i íntim baladi portat per intèrprets àrabs emigrants en busca de treball a l’oest i el ballet europeu de finals del XIX principis del XX, entre d’altres.

El projecte va començar inicialment com una idea per a la realització d’un poema visual de gran format titulat Col·lecció entomològica. L’obra consistiria en una sèrie de caixes, de les utilitzades per guardar insectes, contenint unes “dones papallona”: fotografies de dones abillades amb vestits de dansa del ventre, amb vels com a ales, que resten immòbils com a éssers morts, malgrat la seva bellesa i vitalitat, clavades amb agulles pel melic a dintre de les caixes per guardar espècimens. A mesura que avançava el desenvolupament teòric de la idea, a través de lectures sobre el tema i de converses amb les meves companyes i professores de dansa, es feia més evident que era necessari ampliar l’àmbit de recerca per totes les implicacions socials i culturals que comportaven pel que fa a l’imaginari col·lectiu respecte a la visió de la dona dins la nostra cultura.

El projecte parteix de la constatació què l’imaginari associat a la dansa oriental no és un imaginari femení, ni tan sols el seu origen és estrictament oriental. Considero que seria més correcte parlar d’una mútua apropiació simbòlica d’una sèrie d’elements que pertanyen a les dues cultures (occidental i oriental).

Des del meu vessant d’artista amb formació en antropologia vull desenvolupar a un doble nivell, estètic i discursiu, la convicció de què l’imaginari masculí és tan invasiu que, sense adonar-nos, el propi imaginari de les dones està traspassat per aquell de tal manera que elles mateixes han acceptat com a seves imatges de la femineïtat que no han sorgit de concepcions femeninament pures.

El model de bellesa femenina és en realitat un model masculí, ja sigui la dona curvilínia i voluptuosa, ja sigui la dona efebus predominant en la nostra època, per exemple. En quant al caràcter més atractiu per a una dona, la gamma va des de la dona més tendra i dolça a la dòmina excitant, passant per la típica vampiresa, la ferma ama de casa i la professional d’èxit en tots els àmbits de la vida.

Sospito que a la nostra cultura és impossible no tan sols trobar, sinó construir un imaginari femeninament genuí sense assumir aquesta llegendària masculinització: la feminista d’aspecte i gestualitat masculina troba la seva contrapartida en la dona activament reivindicativa del seu paper com a partera autosuficient i socialitzadora d’infants.

Les “dones-papallona”, exemplars de col·lecció capturats per la fotografia, esdevindrien una metàfora d’un model de dona ambigu i contradictori. Una revisió d’un model de dona de llocs i èpoques passades que ofereix el miratge a les dones contemporànies de l’alliberament del seu cos a través d’un model imposat externament per la imaginació d’homes d’altres segles i de dues cultures diferents, però ambdues malaltissament mitògines. Una reflexió sobre els mecanismes de reapropiació simbòlica d’elements culturals del sexe contrari dins la nostra pròpia cultura.

Proposo que en aquest projecte la tasca, per tant, ha de ser la de reflexionar amb calma i ironia sobre nosaltres mateixes i buscar la manera de reapropiar- nos aquest imaginari masculinitzat i gaudir el màxim possible d’aquells aspectes que ens interessin o ens motivin, per fer la cosa més estranya del món en la nostra societat hipereficient: jugar. Jugar com quan érem petites, a disfressar- nos i convertir-nos en dones exòtiques, misterioses, seductores; nenes despreocupades per si està bé o no el que fem en el nostre paper de dones occidentals modernes.


Com serà l'exposició final i on es farà

Les premisses de les que parteix el meu projecte són les següents:

1. Deconstruir el model únic de bellesa femenina que impera a la nostra societat occidental.

2. Jugar amb un imaginari imposat per homes de diferents segles sobre l’ideal d’allò femení per reapropiar-nos-el les dones i subvertir amb humor la seva tirania.

3. Inscriure l’obra en un context especial, el Museu de Zoologia, afegint simbolisme i evocació; ironitzant sobre el paper que l’imaginari d’una cultura determinada pot jugar a les vides de persones reals.

L’obra consisteix en una instal·lació que es preveu que estarà formada per:

a) 20 caixes entomològiques contenint la figura de sis dones cada caixa. Les dones, de totes les edats i tipus físics, estaran habillades com a dansarines orientals ballant amb un vel suggerint la idea d’unes dones papallona.

b) 10 caixes virtuals, pantalles de plasma planes d’unes mides similars als de les caixes normals, on es projectaran uns vídeos amb les mateixes dones ballant. Plàsticament els vídeos tindran l’aparença de les pel·lícules dels inicis del cinema.

c) Una projecció d’un vídeo documental amb les converses sostingudes amb les models participants en aquest projecte, al voltant de la idea de bellesa femenina, feminitat i construcció de la persona principalment.

Aquests elements estarien en interrelació física amb els exemplars de papallones pertanyents a la col·lecció del museu durant la seva exhibició.


Explicación del mecanismo de las sesiones:

Lo que os tocaría hacer a vosotras: posar con ropas orientalizantes y jugar bailando con un velo (de aquí lo de "dones papallona") para una sesión de fotografía en mi taller de la calle Torrijos (Experimentem amb l'art, Gràcia). También se grabará una conversación al final de la sesión en vídeo sobre el tema del imaginario femenino, cómo os veis a vosotras, qué os parece la idea de disfrazarse de "otras mujeres", en qué puntos os sentís identificadas con el imaginario dominante en nuestra cultura sobre la mujer, cómo os influye a la hora de relacionaros en sociedad, etc. Esto es importante porque forma parte del método utilizado para crear la obra. Como vengo de la antropología utilizo el método de la "observación participante" en el proceso, lo que incluye que yo misma seré una más de las "donas papallona" y formaré parte de la colección que se expondrá y también seré una de las conversadoras de hamam.

Mi idea es que en la sesión nos lo pasemos bien. Venís a jugar. Yo pondré el té.

Y por supuesto, que nadie se sienta cohibida, porque vais a salir guapas. Las que queráis enseñar el ombligo, lo enseñáis; y si preferís ir tapadas hasta el cuello no tendréis problemas, el vestuario de la danza oriental abarca los dos extremos (me inspiro en el imaginario de los pintores orientalistas de los siglos XVIII y XIX, así como en las fotografias que se hicieron populares a finales del XIX y principios del XX, la películas de Hollywood i por supuesto, la estética de la ropa de danza oriental actual.

Por cierto, que la idea es que si tenéis una falda, una blusa o un top, un pañuelo o un foulard que os parecen adecuados para incluir en vuestro vestuario, serán bienvenidos; la moda de hoy día está muy inspirada en el imaginario estético oriental. Seguro que muchas tenéis algo que os gustaría poner, que no os atrevéis a salir a la calle con ello pero que os gustaría tener la oportunidad de lucir ( babuchas, blusas transparentes, mantones, fulares, pendientes, anillos, pulseras, collares, sujetadores de colores a los que puedo añadir unos flecos...). Como el objetivo del proyecto es hacer una colección lo más variada posible en el aspecto del color y las combinaciones muchas de estas cosas son bienvenidas. Tener un vestuario lo suficientemente amplio es una de las cosas en las que se nota más la cuestión del dinero. Yo tengo un pequeño vestidor con ropa pero cuanta más variedad y menos cosas se repitan mejor.

(Importante!!! Ahora que tengo ya la experiencia de bastantes sesiones, con telas, retales exóticos o bonitos y imperdibles se pueden construir vestidos increíbles).

En el estudio tendré libros con imágenes de todas las épocas para que os inspiréis a la hora de vestiros. Se pueden hacer muchas combinaciones.

Otra de las cosas hay que hacer es maquillarse (es necesario para las fotos). Yo tengo de todo, pero si preferís traer vuestros colores no hay problema.

Y collares, pulseras y bisutería varia…

Las sesiones pueden ser individuales, pero también podéis venir con una amiga, hermana... que quiera participar, puede ser divertido y así hay una tercera persona para ayudar en las pequeñas cosas.

Si os gusta la propuesta y os hace gracia por favor, decídselo a vuestras amigas, alumnas, madres, tías, abuelas y afines, me haréis un favor. Necesito que las modelos abarquen la mayor variedad posible de tipos físicos y edades (siempre mayores de edad).

Así pues, a partir de este momento podéis empezar a contactar conmigo para concretar las fechas de las sesiones y hacer un calendario. Si tenéis alguna duda o pregunta no dudéis en poneros en contacto conmigo poniendo como asunto "dones papallona".

En el youtube podeis encontrar muchos vídeos de danza con velo (veil bellydance) Añado el blog de una amiga mía donde salen ella y la amiga con la que vino http://caminem.blogspot.com/. Las fotos están en bruto, en la obra final el fondo no se verá y tampoco las sombras.

 

Amb el suport de:

 

Amb la col·laboració de: